En escena el 07 de setembre
SINOPSI
Què és per tu l’èxit?
1994. La Clàudia és una ex-estudiant de teatre que no ha tingut sort en el sector, la dicotomia entre l’èxit i el fracàs sembla que la persegueix fins i tot quan ja ha pres la decisió de no exercir com a actriu mai més. En Noel en canvi persegueix el seu gran somni i vol empènyer a la Clàudia a tocar la Glòria!
Saps quantes coses poden arribar a passar un 27 de març?
NOTES DE DIRECCIÓ
La Clàudia s’ha format com a actriu, però després de finalitzar els seus estudis teatrals i d’intentar aconseguir alguna feina en aquest món sense massa èxit, s’adona que potser no està feta per això. Aquest és un món que l’obliga a viure i a relacionar-se d’una certa manera que no la fa feliç, i decideix apartar-se’n i treballar del que sigui per aconseguir diners per sobreviure. Però sentir passió pel teatre és una cosa que no es tria, i aquesta passió la perseguirà per més que ella corri. La continuarà confrontant a ella mateixa i a totes les persones que l’envolten.
“Glòria 27 o el mite de l’èxit” és com un trencadís format per petites peces de tots colors que, unides, formen un mosaic que situem simbòlicament —i com a declaració d’intencions— en un camerino, un backstage, aquell espai que l’espectador no veu mai, on passen totes aquelles coses que envolten la funció. Aquest espai ens permet utilitzar el teatre com a joc i com a vehicle per explicar històries que, tot i partir d’un cas particular, poden arribar a ser universals.
“Glòria 27 o el mite de l’èxit” vol parlar del món del teatre, un món que a mi m’apassiona, però sobretot vol qüestionar la idea de l’èxit, tant en l’àmbit professional com en el personal.
Quan aconseguim l’èxit? Quan assolim els nostres objectius, o bé quan som felices en el camí per aconseguir-los?
Aquesta obra també parla de les relacions humanes, de somnis, de pobles petits d’interior, de grups de teatre amateur, d’egos gegants... En definitiva, parla de totes aquelles persones que, en la recerca de “l’èxit”, acabaràs trobant pel camí i que, d’una manera o altra, deixaran el seu granet de sorra en la teva història, fent que el teu camí sigui més interessant si estàs oberta a escoltar-les.
I per parlar de tot això, tirarem enrere fins a la dècada dels 90. Una dècada que va ser la de la meva joventut. Quan havíem d’estar al costat del telèfon fix per rebre la trucada que esperàvem, quan per parlar amb una persona havíem d’anar físicament allà on era, quan no teniem el control en tot moment d’on estaven ni què feien els nostres éssers estimats. Gravàvem cintes de casset amb els grans èxits de la ràdio, seiem cada divendres a la nit a veure “Un, dos, tres… responda otra vez” amb tota la família, portàvem “hombreres” i armilles...
També va ser la dècada en què vaig estudiar interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona i vaig començar a aprendre que arribar allà on vols no sempre és fàcil.
I també vaig aprendre a renunciar però també a construir.
18:00 | 1 h 30 min.
Sala JORDI FÀBREGAS | Espai Cultural Fàbrica Vella,